Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dimecres, 16 d’abril de 2014

Donzelles de l'any 2000

L’antologia de dones poetes dels Països Catalans Donzelles de l’any 2000, a cura de Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig amb pròleg de Montserrat Abelló i epíleg d’Anna Aguilar-Amat és un llibre publicat per l’editorial Mediterrània amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i editat en febrer de 2013. Vint-i-set diverses veus femenines de tot arreu de nostre territori lingüístic: el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, Andorra, l’Alguer i, fins i tot, l’Occitània amb tres poemes de la poeta Aurélia Lassaque com a representant de la llengua d’oc. Tal com indiquen a la seua pròpia introducció, ressegueixen l’estel de l’antologia Paisatge emergent: Trenta poetes catalanes del segle XX (La Magrana, 1999) editada per Maria-Mercè Marçal entre d’altres.

    Hom pot observar en aquest espai geogràfic, els Països Catalans, amb una cultura compartida com una nació sense estat, un poble sense llengua. Tot d’una, clarament en perill d’extinció: l’ensenyament retallat, sense política comú, ni mitjans de comunicació compartits. Poques coses, doncs, hi són més vives que la poesia. Perquè com deia el poeta T.H. Eliot: «la poesia és el vehicle del sentir». Comptat i debatut, tal vegada, caldria fer, de la poesia «un mètode de pensament i de coneixement sobre si mateix i sobre el món» com deia Carles Riba. I bastir un discurs positiu centrat en la integració social i lingüística, igual que en la poesia d’aquesta antologia. Fer del territori com en el poema, un veritable procés sobirà polític i sociolingüístic amb el seu propi destí. Com un sentiment de dignitat nacional i força revulsiva necessària, no és casual sinó causal, però,  que el mateix any 2013 s’haja publicat una altra mostra poètica Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans. Amb pròleg de Jaume Pérez Montaner i publicada per l’editorial Germania.



Entre les poetes de Donzelles de l’any 2000 hi trobem veus tan suggeridores com la de Joana Navarro: «Trencar el silenci, / descobrir-me en descobrir-te, / deixar aquesta llangor, / retrobar-te sota la meua pell», Sandra D. Roig: «Algú entra per la porta /  i només venia / a ofrenar-nos la mort», Raquel Estrada Roig: «Voldràs tornar a una paraula asexuada / que t’empunyi amb més justa definició», Glòria Julià: «No cap dins aquest món / i m’invent un planeta. / M’hi trasllat en un vaixell enfonsat» i Anna Cinzia Paolucci: «A l’alba però correré nua en el vent, / i només els meus ulls es perdran en el sol», per destacar-ne unes poques. Al capdavall, de totes vint-i-set cal destacar el treball de la paraula: entre el realisme intimista i el crit social, la musicalitat del vers, l’expressió lírica i el fet poètic com a leitmotiv de l’obra. Tot seguit, cal destacar també les diverses col·laboracions amb les introduccions per a cada territori com la d’Anna Montero, Teresa Pasqual o Antònia Vicens.

    A l’últim, tot i Dominic Keown qui prefereix «l’estudi monogràfic individual», si pensem que és important i útil aquest «diàleg entre les joves dones poetes que estan literàriament en actiu» dins de les nostres terres. La seua selecció és un estímul que ens porta a buscar l’obra de cada una de les dones antologades en aquesta mostra poètica femenina. D’altra banda, el títol fa referència a un vers de Maria Antònia Salvà: «a les donzelles de l’any dos mil», el qual indica l’inici del present segle per a aquestes poetes com a marca temporal de referència. Quin millor present per a sant Jordi, doncs, que aquesta antologia de dones catalanes del segle XXI?

ENRIC SANÇ
16 d’abril de 2014

Article publicat a La Veu del País Valencià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res