Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dimarts, 24 de desembre de 2013

En moviment

Parc Güell: obliqüitat modernista.

EN MOVIMENT

A la recerca de nous horitzons
canviem de lloc o de perspectiva.

El do de l'obliqüitat.

Imitació de naturalesa
harmònica?

L'únic cert és la mort.


ENRIC SANÇ


obliqüitat 


f. [LC] [MT] Qualitat d’oblic. 
f. [LC] [MT] Desviació major o menor de la perpendicularitat o del paral·lelisme. 

 [FIA] obliqüitat de l’eclíptica Angle que determinen el pla de l’eclíptica i el pla de l’equador celeste, equivalent a 23° 27′.


oblic -iqua 



adj. [LC] [MT] Que no és perpendicular ni paral·lel a un pla, a una recta, a una direcció, determinats. Dos eixos oblics entre ells. 

adj. [LC] Que obra, que s’executa, indirectament, per vies indirectes.

(Font: DIEC)


PS. L'obliqüitat modernista, imitació de la naturalesa harmònica? Mai no he entès que la terra no siga plana. Què tenia al cap el mestre Antoni Gaudí amb aquestes formes ondades i passeigs coberts amb columnes amb formes d'estalactites i arbres oblics?

Tot té un sentit,
i res.

dilluns, 9 de desembre de 2013

Viva inquietud


La pau polvoritzada quan em beses,
brutal,                                     
                sota la llengua.              
               .
IVAN BRULL
VIVA INQUIETUD

No saps per què
en el trampolí caus
d'inabastable pou.

El verd acrílic
és ple difuminat
en gris més negre.

Un cos feixuc,
guspires als teus ulls.

Al ventre cop de puny
aletejant et deixa
el seu brut bes.

Has vist l'infern,
però ara ja saps qui ets.


ENRIC SANÇ



dilluns, 2 de desembre de 2013

Presentació-recital de 'Les hores concèntriques'

Les hores concèntriques d'Enric Sanç. Editorial Germania, 2013. Divendres, 22 de novembre. A l'auditori de la Casa de la Cultura de la  Pobla de Vallbona.


Hi intervingueren Alexandre Navarro i Josep Antoni Fluixà, així com el cantautor Joan Amèric. Recitaren poemes, amb l'acompanyament musical de la guitarra de Ferran Dalmau i els companys, rapsodes i poetes:

Mar Busquets, Elvira Carbonell, Joan Castellano, Rafa Correcher, Neus Domínguez, Joan Femenia, Alba Fluixà, José Fornieles, Laura Garcia Andreu, Jesús Girón, Jordi Guerola, Salva Lauder, Josepa Montagut, Pura Peris, Carme Raimundo, Encarna Roselló, Mari Carmen Sáez, Hèctor Serra i Sterxu Villanueva.

Hi és encara molt d'agrair que totes aquestes persones de la seua talla cultural però sobretot humana, hagen vingut desinteressadament a aquest esdeveniment. Hi sóc amb deute amb totes i tots vosaltres. Vull agrair la presència a tots les assistents, amics, família, companys, veïns... Per recolzar-me en un dia tan important com hui, la presentació del meu segon poemari. Agrair com no a l'Ajuntament haver-me cedit una instal·lació tan adequada i important, així com agrair públicament haver rebut la setmana passada el Premi Comtessa Maria de Luna de les Lletres en la modalitat de Poesia. 

Altre dels motius, és què dir després d'escoltar a Alexandre Navarro i Josep Antoni Fluixà. Amb tanta bona lletra i nivell, un que és xicotet, xicotet... Es queda sense paraules. A més a més, al poemari que podreu aconseguir (qui no el tinga ja) a l'eixida de l'auditori, trobareu un pròleg d'Alexandre al principi i al final una Nota de l'autor, evidentment escrita per mi. Llavors, què puc dir que encara no hi siga ja escrit o no s'haja dit. Doncs bé, que el poemari està clarament dividit en dos parts. La primera que va guanyar el Premi Teodor Llorente, que estava limitat a 200 versos i els 20 darrers poemes són poemes que jo hi tenia inèdits i que vaig afegir per a què tinguera la quantitat de versos necessaris per a publicar un llibre de poemes i no una plaquette. Que si fa no fa serien entre 30 o 40 poemes, cap a uns 400 versos

Dir-vos també que aquesta primera part del Premi, la vaig escriure expressament per al premi. Car, m'hi havia d'adaptar a l'exigència de 200 versos i volia fer una cosa diferent de les que ja hi havia escrit en altres poemaris.

El meu primer poemari que vaig presentar ací mateix però a l'aula polivalent, El plany de les lletres ferides, va ser un poemari nascut de l'experiència. Anem a dir intimista, natural, deixat dur de les emocions. Aquest segon poemari de Les hores concèntriques és diferent. Ací he tractat de respectar les formes, el ritme, les imatges... En definitiva he treballat les tècniques mètriques i la versificació que ja començava a conèixer en el primer poemari però que en aquest continu autoaprenentatge que seguesc vaig tractant de polir i millorar

Al mateix temps pense que em queda (i no sé si arribaré mai) un llarga recorregut per a arribar a la poesia que m'agradaria escriure. Com no, m'agradaria escriure algun dia o acostar-me a Vicent Andrés Estellés, Joan Vinyoli, Miquel Martí i Pol, Josep Vicent Foix, Pere Quart, Joan Vicent Clar, Gabriel Ferrater, Ponç Pons, etc.

Però certament, és una cosa que faig perquè m'agrada. En primer lloc llegir i seguidament escriure. Ho patesc com un lleure i per tant no em lleva la son. Abans hi escrivia amb un efecte sobre mi catàrtic, és a dir, com a una purificació alliberadora de les emocions primàries, exterioritzant així les experiències, les ferides doloroses i allunyar-les així de la consciència. Ara escric molt més pausat, amb moltes més referències literàries i amb, de vegades, una extrema cura per les formes i la tècnica.

També tracte de deixar un silenci per a què el lector s'endinse i penetre en el misteri de la paraula. En tot cas i modestament, només em considere un poeta més entre els molts que joves o vells treballem per la nostra llengua i per la poesia. I amb aquest ideal seguesc llegint i aprenent. D'altra banda, la poesia té molt a veure amb l'expressió de sentiments i d'emocions. Ja ho deia el poeta T.H. Eliot, “es pot privar un poble de la seua llengua, poden eliminar-la i poden implantar l'ensenyament d'una altra llengua a les escoles, però si no s'ensenya a aquest poble a sentir en una llengua diferent, no s'haurà extirpat mai l'antiga, que reapareixeria en la poesia, vehicle del sentir”. A propòsit de la poesia Carles Riba deia que aquesta se li plantejava com una experiència, com un mètode de pensament i de coneixement sobre si mateix i sobre el món. Així les paraules són avui en dia molt importants per a mi. Per això cal tractar al menys a l'escriure de tenir molta cura i treballar com el músic o el pintor amb els sons i colors de les paraules. Tractar d'evocar i no de dir, expressar i fer sentir més que significar. No sempre és fàcil. Tan sols cadascun dels lectors possibles lectors podran jutjar si ho assolim.
Els temes dominants de la meua poesia són: el pas del temps, la mort, l'amor, les petites coses, els instants fugaços, la vida, els somnis, la bellesa, el silenci personal, el crit social, en definitiva, la mateixa poesia i la paraula viva. Per tant, sovint reflexione sobre el fet poètic i la creació de la poesia, així com en el paper del poeta front la societat. Buscar el sentit del poema sense perdre la musicalitat dels versos. Com deia el poeta de llengua alemanya Rilke que en la poesia és necessari un distanciament i un desdoblament per lliurar-se i parlar millor d'un mateix, perquè la poesia no ve tan sols d'una il·luminació sinó que ve de més endins, de la consciència. El poeta no sap ben bé allò que vol dir fina que no ho té acabat. Així el poema comporta sempre un risc i alhora esdevé una aventura, com deia Vinyoli. Per això mateix conclou que la poesia esdevé més necessària que mai perquè “exalta, consola i ajuda”. És al cap i a la fi, l'única eina davant del temps i la mort. Seguint a Vinyoli d'un mot-clau naix el vers, i del vers, el poema. La inspiració existeix, i després, s'imposa el treball. No obstant: “Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una vella possibilitat, que és viure poèticament” -Joan Vinyoli.

Moltes gràcies a totes i tots per escoltar-me. I tot seguit passarem amb el recital de poemes del llibre.


JOAN AMÈRIC ORTEGA cantant, autor i compositor nascut a Alzira (Ribera alta) en 1964. Considerat un renovador de la cançó en llengua catalana, va irrompre a la dècada dels noranta amb dos grans atractius: la sensualitat de la veu i la suggestió de les seues melodies. Bellesa i compromís es fonen en la seua obra i és destacat per la premsa especialitzada com un dels màxims referents de la seua generació. Als inicis, entre els anys 1982 i 1987 obtingué el 1r premi en els Concursos de Cançó de Faura (president del jurat Vicent Andrés Estellés), Salitja, Borriana i Elda. Entre 1888 i 1992 fou guardonat en tres ocasions amb el Premi Èxits d'Or de la Generalitat Catalana als millors discos de l'any, juntament amb artistes com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Sopa de cabra o Joan Manel Serrat. La seua discografia la componen els títols: Papallones del verd (Xiu-xiu Records, 1988), Tornar a l'aigua (CBS, 1988), Escala de colors (Picap, 1992), Ànima, diari de les hores blaves (Picap, 1995), Obert (Discmedi, 2000) i Directament (Temps Record, 2012), el seu darrer treball, enregistrat a l'Auditori de Barcelona i guardonat amb el Premi BarnaSants 2012 al millor concert de la secció oficial. Aquests treballs inclouen temes que ja formen part de la història viva del gènere de la cançó d'autor en llengua catalana. Amèric, a més, ha participat en desenes de discos col·lectius i antologies. Recentment, ha participat en la I Mostra de Cultura Catalana a l'Uruguai i prepara en aquest moment una gira de dues setmanes per les ciutats més importants de l'illa de Cuba.



JOSEP ANTONI FLUIXÀ VIVAS va nàixer el 1959 a la ciutat d'Alzira (la Ribera del Xúquer). Treballa a la mateixa ciutat d'Alzira com a professor d'ensenyança primària. A més, és membre del Consell Assessor d'Edicions Bromera des de 1986, director literari de diverses col·leccions de narrativa infantil, i membre assidu de diferents jurats de premis literaris d'arreu del País Valencià. Des de ben menut s'interessa pels contes i les històries per a xiquets, la qual cosa incidirà directament en la seua vocació literària. De fet, Josep Antoni Fluixà és autor, principalment, de narrativa destinada a públic infantil. Algunes de les seues narracions són El poble de Llepamelós (1995), Gratacelònia (1996) o Viatge al país dels cocòlits (1997). A més, també ha conreat el camp de la poesia, amb aparicions en diverses antologies, reculls i revistes, i amb la publicació del poemari Nàufrags sens illa (1987) i L'estel fugaç (1999). Paral·lelament, Josep Antoni Fluixà ha escrit també articles de crítica literària i ha col·laborat en revistes i diaris com L'Espill, El Temps, Clij o Saó; també és autor de diverses obres d'animació a la lectura, com ara (Jocs i estratègies d'animació lectora (1995).
Ell mateix es descriu així: Vaig nàixer a Alzira l’any 1959. En conseqüència, sóc valencià i me’n sent orgullós, però de la mateixa manera que me’n sentiria si hagués nascut a Logroño, Tetuan o l’Índia. Però, sobretot, del que realment em sent envanit és d’haver nascut el 23 d’abril, dia del llibre. Potser per això m’agrada tant llegir. Més que escriure. De fet, no em considere un escriptor prolífic. A més dels llibres de narrativa infantil he publicat només un parell de llibres de poesia per a adults, Nàufrags sens illa i L’estel fugaç, i un llibre de didàctica titulat Jocs i estratègies d’animació a la lectura, fruit sobretot de la meua dedicació professional, com a mestre i com a estudiós de la literatura infantil i juvenil, a la divulgació i el foment de l’hàbit lector. Una passió que es complementa amb la d’assessor i director editorial de col·leccions com «El Micalet Galàctic».



ALEXANDRE NAVARRO I TOMÀS (Nàquera, el Camp de Túria, 1972) és llicenciat en Dret. Ha publicat els següents llibres de poesia: Ex-vot (1995), Desgracià la pluja les banderes (1995), No em moriré d'amor (1995), Criatura del demà (1995), Antara (1999), A l'entrada del tempsfosc (1999), Opus incertum (2000), Genet del vell país (2003), La part del centaure (2003), Al cap del dia (2004) i Encesa fotografia (2013). Ha obtingut nombrosos premis literaris, com el Ciutat de Tarragona, Vall d'Or de Sóller, Django's de Puçol, Vila d'Almussafes, Ciutat de la Vall d'Uixó, Ventura Gassol de la Selva del Camp, Vila de Vallirana, Josep M. Ribelles de Puçol, Marià Manent de Premià de Dalt, Antoni Matutano d'Almassora o Ciutat de Vila-real; com també amb el Vila de Mont-roig en la modalitat de narrativa. Ha publicat estudis sobre toponímia, història de la sanitat local i la poesia de V. A. Estellés, així com abundants articles de crítica literària.


FERRAN DALMAU enginyer forestal i tècnic d'emergències del Consorci SIDEINFO. Entre altres ha dirigit les Jornades Tècniques sobre Incendis Forestals celebrades al MAGRAMA el 2013 respecte a la domotització del Sistema de Defensa contra Incendis Forestals SIDEINFO per a la defensa d'un habitatge particular. Malgrat això, és un company de somnis, professor d'Universitat, natural de Carcaixent que ens acompanya, en totes les ocasions que pot, fantàsticament a la guitarra. Ell li posa música a nostres lletres i versos amb la seua guitarra. És una molt bona persona i amic, així com un gran professional.



MAR BUSQUETS MATAIX escriptora valenciana en llengua castellana, va nàixer circumstancialment a Xile, però. Llicenciada en Filologia Hispànica-Literatura i Comunicació Audiovisual per la UV, i professora de piano pel Conservatori de Música de València. Actualment és professora de Secundària a Riba-roja del Túria. Ha col·laborat en diverses revistes literàries amb articles de crítica literària. Ha rebut premis de poesia. Ja per l'any 92 va guanyar el Premi de Poesia “La buardilla” i en el 96 el I Premi Vila d'Almussafes amb el poemari: “Los hombres de paja”. L'any 2011 guanyà el Premi Gabriel Miró-Castell de Guadales amb el llibre de poemes “Humanos”. Ha fet traduccions, ha sigut inclosa en diverses antologies poètiques i també escriu narrativa on també ha tingut diversos premis i reconeixements, com el premi Ategua de novela 2012 de Cordova amb el llibre “De la invisivilidad”. Diu el poema "En moviment".




ELVIRA CARBONELL diu el poema "Contradiccions".  Elvira és una apassionada de la poesia i de la cultura. És una persona castellanoparlant que fa un esforç per recitar en nostra llengua. Ve del poble de Pego de la comarca de la Marina amb la seua parella Joan Femenia. Per acompanyar-nos i llegir hui en un dia tan important per a mi. Moltes gràcies, Elvira...



JOAN CASTELLANO. Bon amic i company que també ve de lluny, d'allà de Benissanó. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i tècnic lingüístic. Amplia els seus estudis en l'àmbit de la lingüística col·laborant en Taula de Filologia Valenciana i en el Servei de Política lingüística de la Universitat de València. En la vessant poètica, s'especialitza en el camp de l'etnopoètica i la cultura popular on realitza diversos estudis al voltant de la didàctica de la poesia en les aules, i especialment en l'estudi de la poesia oral de base improvisada. Guanya el premi Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona l'any 2012 amb el poemari Qüestió de Temps mentre comença a enllestir poemaris i participacions en antologies de noves veus poètiques. Company del taller de poesia d'Ivan Brull i de l'antologia Màtria. Diu el poema "La vida".



RAFA CORRECHER. Nascut a València el 27 de novembre de 1962. Diplomat en Relacions Laborals per la Universitat de València. El 2005 va cursar estudis a l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Politècnica de València obtenint el Certificat d'Aptitud Pedagògica. Com a autor ha publicat poemes en revistes digitals. Ha estat inclòs en les antologies " Polimnia 222 " de l'Aula Taller de Poesia de la Universitat Politècnica de València i en el volum de poesia "Poemari". L'any 2008 va ser guardonat amb el VI Premi César Simón de Poesia pel poemari titulat: "El azul de los lápices". Ha participat també en diversos recitals i ha realitzat xerrades sobre poesia en Instituts d'ESO i escoles per a Adults. Dirigeix el blog: El azul de los lápices. Diu el poema "Simfonia".





NEUS DOMÍNGUEZ diu el poema "La bellesa". Neix i resideix a Benaguasil. Neus Domínguez, especialista en d'onomastica i toponimia, ha publicat Els pobles edetans parlen els uns dels altres. Editat per l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria. També ha participat en el primer article del Centre d'Estudis Locals de la Pobla de Vallbona amb l'article: Estudi hidronímic de la Vallbona on fa una visió general però molt tècnica i especialitzada de la xarxa hidraúlica d'aquesta zona.



JOAN FEMENIA diu el poema "L'amor" del llibre de poemes "Les hores concèntriques" i un altre d'Estellés. És una persona encantadora, com tots els companys i companyes, que ve des de Pego per a recolzar-nos i mostrar-nos la seu veu i les seues dots innates de comunicar emocions. És una persona arrelada a la terra, llaurador i amb una gran estima per la llengua, nostra cultura, identitat i poesia.



ALBA FLUIXÀ diu el poema "Angelus". Ve d'Alzira, 1988. Artista plàstica, gestora cultural i poeta. Ha realitzat exposicions col·lectives i individuals. Alumna del taller de poesia "Vers" de la UPV. Autora del poemari "En el camí de l'alba" (Germania, 2013). Companya del taller de poesia d'Ivan Brull i de la mostra poètica amb DDAA de Màtria. Una jove i ferma promesa de les lletres catalanes al País Valencià junt a Hèctor Serra, entre d'altres.



JOSÉ FORNIELES diu el poema que enceta el llibre: "Set haikus capitals". Ve de Benaguasil. Aparellador i investigador en arquitectura tradicional. També escriu articles al diari comarcal InfoTúria. Ha participat en alguna sessió del meu taller de poesia i és membre de vàries associacions culturals de la comarca, així com a LletrAEdeta.



LAURA GARCIA I ANDREU (Albal, L’Horta) transita pel món a la recerca de l’esmunyedissa bellesa. De vegades, la busca delerosament i creu veure-li l’ombra. D’altres, només és capaç de trepitjar la senda vacil·lant. Companya del taller de poesia de Jaume Pérez Montaner i a l'antologia Màtria. Diu el poema "La tarda".



JESÚS GIRÓN. (Calles, València, 1956). Mestre de Primària, Llicenciat en Geografia i Història, llicenciat en Ciències de l’Educació. Actualment treballa com a professor de Valencià en un institut de secundària. Va ser finalista al IX certamen de poesia breu l’Esplai d’Olot; guanyador del premi de poesia Poeta Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona en dues ocasions; guanyador del IX premi Poetes de l’Ebre, d’Amposta; guanyador del XIX Premi "Francesc Bru", de Canals; guanyador del premi Picassent, Cristòfor Aguado i Medina en dues ocasions i finalista en altra. Publicacions col·lectives: Antologia Poetes de l’Ebre(2009), Premis Picassent (anys 2009 i 2010). Totes les sortides dignes, Ed. Petròpolis, 2010, publicació dels poemaris guanyadors al llibre de festes de Canals (any 2011) i al llibre de festes de Picassent (any 2011). Manté el blog de difusió de la poesia, El Cau de Calpurni. Recentment presentarà a Torrent i després ací a la Pobla el seu nou poemari “Llibre de contemplació” també a la col·lecció Mil poetes i un país. Amic i company de l'associació d'Escriptors del Camp de Túria, LletrAEdeta. Diu el poema "Levitat de l'ésser".



JORDI GUEROLA (València, 1972). Viu a mig camí entre Riba-Roja i L'Eliana des de 1980. Llicenciat en filologia, és professor de valencià i castellà de secundària des de 1998. És especialista en qualitat educativa i assessor de qualitat en diversos centres educatius. Va ser examinador i professor de cursos de la JQCV. Va participar en l’època inicial de Ràdio Túria (L'Eliana), així com en diverses publicacions locals i associacions de l'Eliana. Publica el poemari Amagatalls, Editorial Germania (2013). És creador del blog Llibres i poemes (a estones) on combina la seua poesia amb crítica literària i ressenyes de llibres, és també autor de blogs d'aula amb recursos i activitats per a la tasca docent. Company de LletrAEdeta. Diu el poema "Els somnis".


SALVA LAUDER. Company i amic de Carcaixent. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, ha publicat narrativa curta i poesia. Ha col·laborat en espectacles teatrals, en contes, i en diverses agitacions culturals Membre fundador del grup literari “La revolució del Xandall”. Ha publicat el poemari “Obaga” en aquesta col·lecció de Mil poetes i un país. També hi som junts a la mostra poètica Estels de Paper i hem col·laborat en projectes poètic i culturals com a l'INV3RS 2013 a Carcaixent. Diu el poema "Cant a la Ribera".


JOSEPA MONTAGUT i MARINER (Montcada, 1955). Llicenciada en Filologia Catalana per la UV. Forma part del grup feminista Col·lectiu de dones de Montcada. Realitzà un taller de poesia amb Pérez Montaner que l’ha dut a participar d’aquesta antologia. Persona compromesa amb la llengua i amb la dona, pertany al col·lectiu de dones de Montcada. Companya del taller de poesia de Jaume Pérez Montaner i de l'antologia Màtria. Diu el poema "El fat".


PURA PERIS GARCIA és una escriptora, poeta en potencia, que viu la cultura amb molta intensitat al nostre poble veí de l'Eliana, fins i tot recentment ha guanyat algun premi de poesia. A més a més, Pura Peris és professora de Dret Financer a la Facultat de Dret de la Universitat de València , havent publicat diversos llibres sobre la matèria. Política ecologista, idealista i ferma lluitadora, compromesa amb la terra; nostra llengua i cultura. Diu el poema "La nit".



CARME RAIMUNDO BLAY veïna de la Pobla de Vallbona. Hi és una apassionada per les llengües. Estudia el grau de Traducció i Mediació Interlingüística a la Universitat de València, amb l’especialitat de traducció des de l’anglés i l’italià al català i el castellà. Des del moment que comença a estudiar a la Universitat enceta l’afició per l’escriptura: participe al Taller d'Escriptura Creativa en la Biblioteca Municipal de la Pobla, impartit pel company Enric Sanç; sóc sòcia del CEL de la Pobla (Camp del Túria) on participa en la redacció d’algun article per a la revista; publique en els dos blogs que manté, sobre escriptura creativa, http://carmenrai.blogspot.com.es/. Aquest any 2013 ha quedat finalista al concurs en la xarxa del grup mallorquí BOC, on un dels seus contes, Les mil i una cabretes, s’editarà al llibret del seu primer CD: Les mil i una... Diu el poema "L'amistat".



ENCARNA ROSELLÓ diu el poema "Les hores concèntriques" que li dóna el títol al poemari. Nouvinguda com a escriptura de poesia, ha obert recentment un blog on podeu seguir-la. Compromesa també amb nostra terra i nostra llengua, és una ferma lluitadora dels seus ideals, que són els nostres, de justícia, igualtat i llibertat. Un encant de persona que ve també des de la Marina a recolzar aquest acte. Moltes gràcies, Encarna...

MARI CARMEN SÁEZ. Escriptora plural i diversa, actualment resideix a Almussafes, tot i que va nàixer a Millars , un municipi de la comarca de la Canal de Navarrés, a la vora dreta del Xúquer. A més d'escriptora, es dedica a l'animació cultural i fa recitals de poesia, contacontes, teatre, tallers d'escriptura i un fum de coses més. Ella mateixa ha dit en una entrevista al Punt-Avui: “Necessite escriure per a poder viure” És una escriptora que viu la literatura en tot el seu ampli ventall. I és sòcia fundadora del grup poètic “Argila de l'Aire” i fa animació a la lectura pels caminals del País. Des de l'any 95 porta publicant llibres i guanyant premis literaris. És un honor per a mi presentar-vos a Mari Carmen... Diu el poema "Instants", el qual podreu escoltar de la seu veu al següent enllaç: Instants, gràcies a la seua immensa amabilitat.

HÈCTOR SERRA diu el poema "La mort". Ve d'Aldaia de la comarca de L’Horta. S'autodefineix fill del terrabastall suburbial, on els mapes no arriben i les vides pengen del pèndol del daltabaix, el trèmolo. Es manté, encara, sobre les plaques tectòniques, tremoloses, inestables. Llicenciat en Periodisme. Col·labora en diferents mitjans de comunicació. Manté el blog “L'Extraradi” a la xarxa i guanya els Premis Bancaixa-UV d'Escriptura de Creació. “Trèmolo” és el seu primer llibre publicat a la col·lecció Mil poetes i un País. Tinc la sort de ser també company d'ell del taller de poesia de Jaume Pérez Montaner i de les antologies Estels de Paper i Màtria. Una jove i ferma promesa de les lletres catalanes al País Valencià.

STERXU VILLANUEVA. Ella mateixa es descriu així: locutora, actriu de doblatge, rapsode, contacontes, .... què jo! el que transmeti d'emocions amb la veu ... o això diuen que faig! Siga com siga, tan ella com el que tracte de fer-ho, es quedaria curt  per a descriure la vàlua, els sentiments i les emocions que transmet amb la seu veu aquesta persona que es tot cor. Podeu escoltar, també gràcies a la seua amabilitat, el poema que va recitar a la presentació amb imatges al youtube a vídeo que ella mateixa ha montat: "La vellesa". Finalment ella i jo vam recitar a duo "El sonet a ma mare".

-PERÒ A MÉS A MÉS, QUÈ ES DIU O QUÈ ES VA DIR SOBRE EL LLIBRE DE POEMES "LES HORES CONCÈNTRIQUES"?


"... però els incite a fer un pas més endavant i llegir l'obra Les hores concèntriques, amb tranquil·litat, com més còmodes millor, asseguts a la seua butaca o sofà preferit i si volen amb una música molt suau de fons per no distraure's de l'exercici principal. Després de cada haikus i també després de cada poema, tanquen o migtanquen el llibre, i tanquen també els ulls, activen els seus sentits corporals i intel·lectuals: el poema s'acabarà de coure, ja que l'han tret "aldente" i només amb la màgia que ix de l'autor o poeta i que s'ha de completar amb l'acurada recepció del lector."


JOSEP ANTONI FLUIXÀ


"Es tracta d'una obra que mostra una veu que sap què diu i què vol dir, quins camins ha trepitjat. Sense cap recança, s'endinsa en els viaranys de la desmitificació, de les realitats, del goig de viure -un tant hedonista, sempre coratjós- amb una alegria desimbolta on sap perfectament recuperar ressons del cançoner popular en ritmes i en girs lingüísticament admirables. Es tracta d'una fresca i agraïble sensualitat..."



ALEXANDRE NAVARRO



"Enric Sanç ha sabut combinar un estil avantguardista amb la poesia més popular. Explora el llenguatge poètic amb una abundància de jocs de paraules, riquesa lèxica, un ritme i una musicalitat personals i la recerca d'una estètica sobre la capacitat que presenta el to líric. Les temàtiques són suggeridores i fa una anàlisi brillant sobre els grans temes de la cultura universal i d'abstracció humana."

VICENT PENYA



"Les hores concèntriques marquen l’evolució literària d’Enric Sanç, que ha passat dels versos “novells i tendres” del primer poemari a “la veu que sap què diu i què vol dir” d’este segon, posant de manifest la consolidació literària d’un autor rigorós en la forma i profund en el contingut, que ha sabut amerar-se de la tradició dels clàssics i plasmar amb qualitat una lírica multitud de referents i un llenguatge directe i acurat."

JOAN CASTELLANO
Article crític complet a NÚVOL, el digital de cultura: Suggeriments concèntrics.

dissabte, 30 de novembre de 2013

Instants



La polifacètica escriptora, rapsode, actriu de teatre, contacontes..., Mari Carmen Sáez, membre fundador del Grup Poètic Argila de l'Aire del Centre Cultural d'Almussafes, entre d'altres activitats fan lectures poètiques, presentacions de llibres i col·laboracions amb companyies teatrals, diu el poema "Instants" d'Enric Sanç, del seu nou llibre de poemes "Les hores concèntriques".

dijous, 21 de novembre de 2013

La vellesa


Sterxu Villanueva diu "La vellesa" del llibre de poemes d'Enric Sanç: "Les hores concèntriques". Ed. Germania. Alzira, 2013. Podeu escoltar la seua veu i veure les imatges fent clic al següent enllaç del youtube: "La vellesa"

Us hi esperem demà divendres a les 19:30 a l'Auditori de la Casa de la Cultura de la Pobla de Vallbona, dia de Santa Cecília patrona de la música a la presentació del poemari, recital de poemes amb l'acompanyament de la guitarra de Ferran Dalmau, la interpretació de Joan Amèric amb alguna de les cançons del seu repertori, i amb els versos oberts!

dilluns, 4 de novembre de 2013

Les hores concèntriques



"Enric Sanç, amb un elegant moviment d’aquell que és més que pescador d’homes, pescador de vides, sap pouar de la millor tradició poètica –oriental i occidental, com si d’un divan goethià es tractara– per a presentar-nos aquesta obra, una obra de maduresa vital. Important quan afirma que cante el present i em fa feredat el guanyat. Quin millor present, doncs, que aquest llibre? Sí, un escriptor aquàtic per la fluïdesa de la seua poesia, per la fertilitat que amara la seua lectura i per la visió, sempre més enllà, que la seua obra ofereix."


ALEXANDRE NAVARRO


"Enric Sanç ha sabut combinar un estil avantguardista amb la poesia més popular. Explora el llenguatge poètic amb una abundància de jocs de paraules, riquesa lèxica, un ritme i una musicalitat personals i la recerca d'una estètica sobre la capacitat que presenta el to líric. Les temàtiques són suggeridores i fa una anàlisi brillant sobre els grans temes de la cultura universal i d'abstracció humana."

VICENT PENYA

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Inscripció

José Luis Parra

"Ja no queden princeses.
No és un conte la vida. Pel llarg passadís
els tacons s'allunyen."
JOSÉ LUIS PARRA

"I cremo tot en cant."
JOAN VINYOLI

INSCRIPCIÓ

Ací va beure i fumar, buròcrata de l'abisme,
des de les huit de la vesprada
a les tres de la matinada;
ací, grotesc desdentat que taca quan besa,
es va enamorar d'uns ulls on el món es feia de dia;
ací va quedar un fosc
no sé què que restava balbucejant ...

Parra
            i gos
                       i fins i tot fotut cràpuleta
de ridícul saldo,
ací, en aquesta humil porteria,
lloc envellit, cordial i literari,
consensuat amb la seua vida marginada,
somiava el perseverant Parra
les darreres nostàlgies del seu regne.

Ni Ferrater, ni Lowry, ni Li Po o Dylan Thomas.
Va escriure caminant i de vegades amb la granera.
Mal borratxo i qui sap si també
mal poeta, ell,
que de tan bones arrels venia
abraçà el fang de la lluna
al bassal escumós de la seua orina.

JOSÉ LUIS PARRA (Traducció del castellà: Enric Sanç)



"Ya no quedan princesas.
No es un cuento la vida. Por el largo pasillo
los tacones se alejan."
JOSÉ LUIS PARRA

"Y quemo todo en canto."
JOAN VINYOLI


INSCRIPCIÓN

Aquí bebió y fumó, burócrata del abismo,
desde las ocho de la tarde
a las tres de la madrugada;
aquí, grotesco desdentado que mancha cuando besa,
se enamoró de unos ojos donde el mundo amanecía;
aquí quedó un oscuro
no sé que que quedaba balbuciendo...

Parra
           y perro
                         y hasta puto crapulilla
de ridículo saldo,
aquí, en esta humilde portería,
local envejecido, cordial y literario,
acorde con su vida marginada,
soñó el perseverante Parra
las últimas nostalgias de su reino.

Ni Ferrater, ni Lowry, ni Li Po o Dylan Thomas.
Escribió andando y a veces con la escoba.
Mal borracho y quién sabe si también
mal poeta, él,
que de tan buena cepa procedía
abrazó el fango de la luna
en el charco espumoso de su orina.

JOSÉ LUIS PARRA. "La pérdida del reino" POESIA EDICIONS DE LA GUERRA & CAFÉ MALVARROSA. València, 1997.

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Agost és el mes més cruel

José Luis Parra

AGOST ÉS EL MES MÉS CRUEL

A Enric Sòria

No és l'estiu el temps de la benaurança;
ja no.
Ni tan sols és agost
el mes del més radiant, ple del seu poder
de la carn. No ací, no ara, en l'aire estancat

del suburbi . Hi va haver, sí,
estius més hospitalaris,
qui sap si feliços -tantes trampes
ens tendeix la memòria...-, però el cos era jove
i intacta l'esperança floria.
Ja visc en el després aquest futur
lluminós que ara es revolta
desoladora pèrdua del regne.
Ni en el més neguit de la cruïlla
haguessis pressentit aquest desert.
Es podreixen els records, s'evaporen;
de vegades reverberen com ossos calcinats .
Has desgastat la paraula mort,
has omplert la boca amb la paraula mort
fins a deixar el seu nom sens tast i gairebé sens sentit
en un festí inacabable.
Com nomenar llavors el tremolor que, bruscament,
a la nit et desperta?

                                     Aquesta pau...,
aquest pànic fred
en escoltar en el silenci
el gran cruixit de la vida...

Tant de bo arriben aviat les pluges de la tardor,

dilueixen la calitja de la llum,
torne algun amic...

Perquè pesa la vida clausurada,
el salt de la bèstia suspès en l'aire.
Han cremat els boscos i respire les seues cendres.
NO;
no és l'estiu el temps de la benaurança.

(Traducció del castellà: Enric Sanç)


AGOSTO ÉS EL MES MÁS CRUEL

A Enric Sòria

No es el verano el tiempo de la dicha; 
ya no.
Ni siquiera es agosto
el mes de los radiantes apogeos
de la carne. No aquí, no ahora, en el aire estancado
del suburbio. Hubo, sí,
veranos más hospitalarios,
quién sabe si felices -tantas trampas
nos tiende la memoria...-, pero el cuerpo era joven
e intacta la esperanza florecía.
Ya vivo en el después. Ese futuro
luminoso que ahora se revela
desoladora pérdida del reino.
Ni en la más inquietante encrucijada
hubieras presentido este desierto.
Se pudren los recuerdos, se evaporan;
a veces reverberan como huesos calcinados.
Has desgastado la palabra muerte,
has llenado tu boca con la palabra muerte
hasta dejar su nombre sin sabor y casi sin sentido
en un festín inacabable.
¿Cómo nombrar entonces el terror que, bruscamente,
en la noche te despierta?

                                             Esa quietud...,
ese pánico frío al escuchar en el silencio
el gran crujido de la vida...


Ojalá lleguen pronto las lluvias del otoño,
diluyan la calima de la luz,
regrese algún amigo...

Porque pesa la vida clausurada,
el salto de la bestia suspendido en el aire.
Han ardido los bosques y respiro sus cenizas.
NO;
no es el verano el tiempo de la dicha.

JOSÉ LUIS PARRA. "La pérdida del reino" POESIA EDICIONS DE LA GUERRA & CAFÉ MALVARROSA. València, 1997.

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Amagatalls


El passat divendres, 4 d’octubre de 2013 vaig tindre la sort de poder assistir a la presentació del poemari Amagatalls de Jordi Guerola a Castelló de la Ribera (Ribera Alta, País Valencià). Presentat magníficament per la companya, també poeta, Xelo Llopis i envoltats d’amics, de companys i d’un nombrós públic com es pot veure a les fotografies. La sala on es va celebrar l’acte es va omplir de gom a gom i va quedar menuda front les més de cent persones que vam assistir-hi.


       Guerola ens ofereix un llibre intimista, madur i intel·ligent, profund, però alhora ple de música i lletra renovadora. Una altra mirada més que afegir a la poesia valenciana en aquesta seua opera prima. Una veu de saviesa d’un poeta que ha traçat lentament el país de les paraules i dels sentiments. Aquest lletraferit que “Estudiava antentament / l’elecció de cada mot” on “Cada minut, la blancor del full / derrotava l’exèrcit de vocables / i va comprendre per fi / el significat d’aquelles línies: / estem sols”, però ara,  –entre tant de lector atent- ja no ho és. Com amb la delicadesa de les seues paraules ens reclama l’atenció: “Si m’escoltes et donaré batecs de somriures / i gaudirem del soroll del teu esguard consirós”. Malgrat tot, i sabut de què aquesta aventura poètica tan sols acaba de començar, manté els peus al terra quan diu: “Estic ple de tot, / de saber que tot s’atura, / de problemes intangibles, / de promeses de paper.” La lectura d’aquest poemari pot despertar les emocions més íntimes que hom porta endins i s’adreça a una segona persona propera i familiar: “Seu al meu costat i parlem del pas del temps, / explica’m aquelles coses que mai no em vas dir”. Com quan canta “Que m’he cansat de pensar [...] que com la pluja d’abril / retorne sense avisar”, Guerola no és un escriptor que llanci ràpidament la tovallola.


          Segons el propi autor, tots tenim Amagatalls, indrets secrets que existeixen però que ningú no pot veure. Hom pot passar per indrets ombrívols i driblar abismes o fer-ne de malabarismes sobre una corda. Així, entre esguards i mots concrets que ja s’han dit, però sense la veu del Guerola i amb la seua aparent senzillesa i brevetat de qui es sap o no funàmbul que camina i dansa sobre la corda estirada de la millor literatura actual en nostra llengua. Literatura que amb un passat inesborrable andareja per la xarxa i el virtuosisme trencant les fronteres de vidre de no importa quins països de paper.

           I així sense penedir-nos, avancem cridant nostra paraula i oportunitat. Perquè a veure qui gosa a dir que no som i que mai no serem qui volem ser? Com ell, Xelo Llopis, Alba Àlvarez, Alba Fluixà, Hèctor Serra, Antoni Martínez, Joana Navarro, Agustí Campos, Alexandre Ros, Jesús Girón, Rafael Estrada, Miquel Català, Joan Femenia i un llarg etcètera de companyes i companys de versos que són a la col·lecció Mil poetes i un país, junt a d’altres que ja hi són arribant. Junt a la magnífica veu d’Sterxu Villanueva, gran rapsoda i amiga.


"Repassava cada pocs minuts"
Sterxu VILLANUEVA
Poema: Jordi GUEROLA.

Jordi GUEROLA (València, 1972) és filòleg i professor. Ha fet traduccions i elabora materials didàctics. També col·labora en diferents mitjans literaris. Pertany al col·lectiu LletrAEdeta: com a un més dels escriptors en llengua vernacla a la comarca del Camp de Túria.  El podeu trobar al blog de literatura «Libres a estones».

Podeu trobar el llibre de poemes Amagatalls al següent enllaç de l’editorial Germania:
http://tienda.germania.es/mil40 o encomanar-lo en qualsevol llibreria, indicant l'ISBN: 978-84-15660-99-6.

ENRIC SANÇ
13 d'octubre de 2013

Article publicat a La Veu del País Valencià.