René
Char assenyalava que el poeta no reté el que descobreix; havent-ho transcrit,
ho perd de seguida. En això resideix la seua novetat, el seu infinit i el seu
perill. Naixem enmig dels homes, morim inconsolats entre els déus. Així, el
poema comença amb la creació de l’espai de l’absència i la negror de la pàgina
en blanc. Un espai on podem sentir el silenci, perquè la paraula és
involuntària i intencional segons Carles Riba. O com coincidien Goethe, Paul Valéry
i l’apotegma d’Ingres: el dibuix no és part de fora del traç, és part de dins. «L’ull
del poeta, en un transport frenètic, / va del cel a la terra i de la terra al
cel, / i mentre el seu imaginar va donant forma / a tots uns elements
inexistents, / la seua ploma en fa figures, i, a l’aeri no-res / li sap donar
una residència i un nom». William Shakeaspeare. El somni d’una nit d’estiu.
Comptat i debatut, el títol del recull de
poemes, Celebració de Vicent Torres, com
bé apuntava Enric Iborra, ressegueix la litúrgia de la missa, com l’estructura del llibre d’aquesta Celebració a l’amor i la vida. El misteri de la paraula, la melodia
que l’envolta, la bellesa encesa que l’embolcalla, la senzillesa i l’imperceptible
de la lírica són expressades a quatre mans, les del seu autor i les de Vicent
Albert. L’ànima d’aquests exalten la poesia de tradició bíblica, grega i àrab
per lloar un amor no tan sols diví sinó també humà com al·ludeix Conxa Garcia
al pròleg.
Un poemari dividit religiosament en cinc
parts: I. Introit, II. Verb, III. Epiclesi, IV. Ritu, i V. Comiat. Les cinc ferides de Jesús es
mitifiquen en trenta-dos poemes que conformen el veritable leitmotiv del jo líric: la invocació, el desig i l’absència, la
consagració, el misteri, la comunió i les gràcies per sempre a la persona
estimada. L’amor com a únic fat vertader de l’anima. Un bell homenatge a Vicent
Albert i Guaita, amb mots manllevats del seu diari i correspondència, amb
admiració poètica i venal. Uns poemes breus d’aparença senzilla i uns versos
lliures d’art menor, continguts, però forçament expressius i sensorials, sense
més citacions que les del penetrant diàleg amb Vicent Albert.
Que el
foc m’abrase,
però que
no em creme.
Que la
gràcia em cale,
però que
no em negue.
Que res
no em danye.
Vicent Torres (Picassent, 1956) és
autor dels poemaris Quan indagues l’instant
(1994) i La mar i els blaus (2013).
Amb Poemes de la llum (2014) va
merèixer el XVII Certamen de Poesia Marc Granell-Vila d’Almussafes. Llicenciat
en Filologia Hispànica i en Ciències Eclesiàstiques, actualment és professor de
l’IES Lluís Vives de València. Celebració
de Vicent Torres. Onada Edicions,
Benicarló, 2015. Amb pròleg de Conxa Garcia Henares. Obra mereixedora del 17è
Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, Ciutat de Sagunt, 2014. El jurat estava format
per Antoni Ferrer, Begonya Mezquita i Manuel Bellver.
ENRIC SANÇ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res