El desig carnal i la
literatura han estat associats a l’ésser humà des l’inici dels temps. Ja en
l'Antic Egipte, s’hi van redactar tractats sobre el sexe en alguns papirs, on s’hi proposava la «confecció d'una imatge
de l'amor». Tanmateix, els primers escrits de literatura eròtica es remunten a
l'Antiga Grècia, entorn de l'any 400 aC, quan el dramaturg Aristòfanes va
escriure l'obra de teatre «Lisístrata». També cal destacar «L’art d’estimar» d’Ovidi
a Roma. Al segle IV, va aparèixer en l'Índia el «Kamasutra». Procedent de
l'Orient Pròxim musulmà és l'obra medieval «Les mil i una nits», del segle IX. També
d'origen musulmà és el manual «El jardí perfumat», de Cheik Nefzaoui. En
Occident al segle XII sorgeix l'ideal de l'amor cortès i la «Divina Comèdia» de
Dante entre d’altres. Amb el Renaixement sorgeix el «Decameró» de Boccaccio. A
la Península Ibèrica es poden destacar el «Llibre del bon amor» de l'Arcipreste
d'Hita o «La Celestina». Dissortadament, no va ser molt més perquè la moral
cristiana no ho va permetre durant segles obscurs. Fet i fet, encara podem
trobar fragments amb escenes eròtiques en el «Quixot» de Cervantes, en el «Tirant
lo Blanch» de Martorell o, ja més proper, en l’«Ulisses» de Joyce.
.gif)
Segons Josep Pla la literatura catalana era: «pobra de
tendresa, de voluptuositat, d’erotisme i de pornografia distingida». Potser per
això, nostre autor Manel Alonso en aquest poemari: «Si em parles del desig», Premi
de Poesia Antoni Matutano 2010, Vila d’Almassora i publicat per Onada Edicions,
rendeix-hi un petit tribut o homenatge a alguns dels nostres escriptors, autors entre d’altres
gèneres de novel·les i poemes eròtics com l’otosí Joan Olivares, el catarrogí Ramon
Guillem o el cullerà Manel Joan i Arinyó. Alonso ha sabut barrejar l’art
amatori entre els seus versos de forma enriquidora. Com Octavio Paz afirmava: «l’erotisme
és una metàfora de la sexualitat, i la poesia, una erotització del llenguatge».
Alonso revaloritza en uns versos lliures i una poesia blanca, l’erotisme subtil
i la idea de l’amor en un llenguatge eròtic, sovint acurat i suggestiu.
Vint-i-cinc poemes esparsos, on en l’últim s’inclouen trenta-un petits versos o
breus poemes, encabits en un similar motlle estilístic.
El subjecte líric es dirigeix a un “tu”, un subjecte amatori
com resseguint un diàleg. Aqueix “jo” que hom suposa “dominador” i no es deixa
dominar, per tant, en el terreny sexual per la repetició en les pàgines 11 i 20
d’un “Calla!” o en la pàgina 35 d’un “Abaixa’t les bragues!”. D’altres vegades
el poeta s’adreça directament al lector en tercera persona com en una crida al
voyeurisme i segons li convé en el seu temps poètic. Alonso, hedonista i
coratjós, també es mostra i no s’amaga en el poema LA CASA A FOSQUES on el jo
poètic s’escorre com a satisfacció del desig dels instints bàsics individuals.
Per això el sexe li dóna plaer propi en els següents versos: «en l’inesgotable
afany de fer l’amor / amb tu mateix». Podem apreciar-ne en alguns d’altres
poemes les influències estellesianes o de Bernat i Baldoví en versos com: «SOBRE
una taula el seu pubis» i «Com un bodegó, / el teu cos fruita i càntir. /
Sadolla’ns de llum!» o la ja esmentada “Abaixa’t les bragues!”. També recorren
el cos de l’estimada les traces de la tinta del paper amb la repetició de
paraules com geografia o cartografies. En GANIMEDES, un dels meus
poemes favorits, el poeta ens mostra aqueixa mitologia grega on hom suposa fa
una denúncia de la pederàstia. Car, Zeus segrestà a Ganimedes com a catamita
(amant jove homosexual i passiu), i li mostra la copa com a lluïssor del desig
i el gaudi. Important quan obri i tanca aqueix poemari amb el verb agombolar. Alonso tracta ací de tenir
sol·lícitament cura per fer tot allò que ell tot sol no podria o no sabria
fer-ne. I no demana més que ser llegit pels seus lectors –allò que tot
escriptor volgués.
Per últim, Manel Alonso, veterà escriptor de trinxera, conrea
diversos gèneres i temàtiques: l’assaig, la narració, l’article d’opinió, els
contes, ressenyes literàries, la poesia, etc. Amb una ferma
voluntat de ser-hi cada dia més una de les veus destacades de les nostres
lletres va escriure aquest poemari sensual en la mirada. Com un intent agosarat,
que va tindre el seu fruit en el Premi de la Vila d’Almassora, d’escriure aquesta
poesia perquè arribe a un ampli lector. Des de la meua humil opinió, recomane
la seua lectura, malgrat –pense- no és el millor que ha escrit. Sobretot, tenint en
compte tot el que ha evolucionat els darrers quatre anys en quantitat i
qualitat literària. Trobaran vostès ací una poesia íntima, eròtica -sense
pujar-se massa de to-, evocativa en l’expressió i la construcció d’un ésser
poètic amb un esperit concupiscent i voluptuós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res