La dolçaina màgica

La literatura infantil i juvenil s’inicià a Europa al segle XVIII amb la intenció de formar els més menuts. Fou al segle XIX quan sortiren obres i veus tan importants com les dels germans Grimm, Andersen, Stevenson i Mark Twain. El segle XX ressegueix plenament l’interès pels infants com també es mostrarà en el cinema i la televisió. Actualment, la literatura infantil i juvenil catalana és d’una gran qualitat i interès. Entre d’altres podem trobar-hi una gran quantitat d’autors i estudiosos del tema com: Gemma Lluch, Josep Antoni Fluixà, Ponç Pons, Gabriel Janer Manila, Miquel Ralló, Juli Capilla, Mercè Climent, Jordi Colonques, Enric Lluch, Manel Alonso, Joan Pla, Jordi Sierra i Fabra, Francesc Mompó, Ivan Carbonell, Berna Blanch, Mari Carmen Sáez, Laura Mur, Olga Besolí, Pep Castellano, Vicent Marçà, entre molts d'altres, i per suposat Joaquina Barba, autora de la rondalla: La dolçaina màgica, que a continuació ressenyem.

Joaquina Barba és i viu a la Safor, on exerceix de mestra, encara que també escriu literatura infantil i juvenil. És una dona compromesa amb l’educació que mira de reflectir els seus neguits socials als seus llibres. Fins ara, ha publicat: Sònia i els maquis, El braçalet de la princesa mora, Aixa, la xiqueta del desert, L’illa oblidada, Cel obert, SOS!, Bullying, Difícil decisió, La dolçaina màgica, Aixa arriba a l’escola, i recentment, Clariana Parc. En aquesta rondalla, La dolçaina màgica, Joaquina Barba conta les aventures d’Hipòlit, un pastoret que viu a les muntanyes. El lector trobarà amb un llenguatge acurat i senzill els camins i paisatges d’una geografia valenciana màgica. Hi haurà d’iniciar l’aventura per saber el secret d’una misteriosa dolçaina.

Quant al vocabulari, cal destacar el sarró: bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment menjar, o el flabiol: una mena de flauta de set canons. I la descripció d’Hipòlit: «Era un xiquet de dotze anys, però tenia pensaments ben madurs per a la seua curta edat»; cal dir que els verbs de l’acció estan en passat i que hi ha una indefinició temporal i espacial, característica d’altres rondalles. També s’ha de destacar d’aquest conte l’ús d’expressions, frases fetes o refranys que s’hi troben com: «en un tres i no res». Així com l'estil narratiu de preguntes directes entre el narrador i el lector, fent-lo partícip en tot moment de la història. Un tipus de narració que sol reflectir maneres de viure pròpies de l’àmbit rural, amb presència de la nostra tradició, paisatges, menjars, comportaments que, en molts casos, han deixat de ser presents a la vida diària. A més, les fórmules de començament i acabament  no són les més genèriques o repetides en altres llibres de rondalles: «Jo parle de fa molt de temps; quan no hi havia cotxes i els carros tirats pels animals eren els amos i senyors de camins i sendes».

Els objectius que es treballen amb la seua lectura són: conèixer la cultura i les tradicions pròpies, descobrir la narració oral, aprendre diferents tipus de narracions i identificar part del nostre territori. I les competències bàsiques que s’assoleixen: d’aprendre a aprendre, coneixement i interacció en el món físic, artística i cultural, iniciativa i autonomia personal, així com la social i la ciutadana. La dolçaina màgica pertany al núm. 2 de la Sèrie Roja [a partir de 10 anys] de la col·lecció La Feram d’Onada Edicions. Amb una bella il·lustració a la portada de Noèlia Conca Francés. Un títol imprescindible perquè els xiquets es capbussen en una lectura més que recomanable.

ENRIC SANÇ
19 de maig de 2014