Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

diumenge, 13 d’abril de 2014

Les hores concèntriques

Rubens (1557-1640): "El naixement de la Via Làctia"


Ai, llavors obrí els ulls.

Va sentir la crueltat

de la indiferència.

Una tortuga havia

format astres del fang.

El sol originat

per un vell homenot

llençat en temps remot

i de quines axil·les

sorgí el viu resplendor.

En la batalla

voltat d'arbre cremat,

la Terra es separà

del Sol i les estrelles.

Així, ajudat de

grans serps i dracs, Marduk

va trencar, fent la guerra,

Tiamat en dos parts:

el blau Cel i la Terra.

D'un buit immens, matèria

en desordre i en el caos

de l'obscur arribà

la nit.

Heus ací, tornava l'era dels primers temps.

I així el dia i la llum.

Eros, l'amor.

Tetis, del mar deesa,

rebia altre cop Febo,

amb son carro brilant

sobre el cel.

En les hores concèntriques.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res