Triadisses

TRIADISSES. ANTOLOGIA POÈTICA 1998-2012. VICENT PENYA. Pròleg de Jaume Pérez Montaner. Col·lecció de poesia Edicions de la Guerra. Ed. Denes, 2013. ISBN: 978-84-941508-7-6.

Aquest recull de vuitanta-set poemes és el resultat de Poemes solts que fins ara n’eren inèdits i de set llibres publicats, alguns dels quals han sigut premiats als certàmens de més renom al País València com ara el Premi Roís de Corella Ciutat de València, 2010 amb el Llibre de les enrònies. O el Premi Ibn Hamz Ciutat de Xàtiva, 2008 amb l’Homèrides. Doncs, tota una recomanació tant per a qui vulga fer un bon tast de la seua obra, com per a tot  poeta novell que s’estime la bona poesia, aprendre i emmirallar-se de la seua evolució poètica.

            Penya, una veu sòlida i personalíssima ha sabut extraure amb el temps una obra vital i madura amb influències clares de nostres poetes clàssics i més contemporanis. Un lletraferit que a Triadisses ens mostra una evolucionada i acurada poesia en la seua sintaxi, la semàntica i la pragmàtica textual. Aqueixa evolució es manifesta en un leit-motiv que respon a la necessitat del poeta de com saber estructurar externament els seus poemes i sentiments per esdevindre universals. Fet i fet, observem com s’obri i clou el llibre, d’un vers lliure i sense encongiment: “Ara comprenc per què les riberes de tots els rius / no són exactament iguals a les davallades de la vida.” a uns perfectes versos alexandrins:

Puc enumerar cada promesa refusada

o tots aquells fracassos que el deliri ens ha dut,

però no em demaneu un tarannà sectari,

que trie blanc o negre. No hi ha res d’absolut.

            Passant per ritmes i formes variades des del vers lliure, els esmentats alexandrins, decasíl·labs tan assolits com marquians: “Te n’has anat, però has deixat emprenta” i els haikus tan heterodoxos i ben estructurats: “Com una au fènix / em sent tornar a nàixer / dins del teu ventre.”. Un viatge on trobem també nombrosos recursos estilístics i de la llengua, emprats amb jocs de paraules i girs inversemblants. Una temàtica variada i enriquidora on destaca, entre d’altres, l’enyor, el record i la defensa de la seua terra, l’horta valenciana, una identitat perduda i una llengua menystinguda i en vies de desaparició. Amb unes pinzellades sensuals i simbolistes d’estima perfumades amb magnífiques descripcions. Ell mateix, potser, ens dóna la clau a tant de despropòsit, però: “No caldria, doncs, fer-nos tots poetes?”.

          Com diria el mateix prologuista de la mostra poètica del literat Vicent Penya, en Jaume Pérez Montaner, no sóc “ni partidari ni contrari a les antologies”. Això sí, mai no vol dir que no es reconega de la seua utilitat. Però sempre serà millor recórrer directament a cadascun dels llibres de poemes de l’autor o autors, malgrat ser aquest un monogràfic individual i personalment seleccionat per ell. Tanmateix, en aquest sentit l’antologia és un estímul a resseguir l’autor.

ENRIC SANÇ

19 de març de 2014

Article publicat a La Veu del País Valencià.