La Generació
Beat va ser un moviment social i literari sorgit a l'Amèrica del Nord als
anys cinquanta. L'origen de la paraula ve de “beaten down” que significa
derrotat. De fet, fa referència a la desesperació de la societat americana d'aquell
moment afectada per una forta depressió econòmica, entre d'altres problemes.
Aquest moviment plantejava una forma nova d'entendre la vida, rebutjar els
conformismes socials, obrir la ment i el pensament a noves finestres de
percepció de la realitat... En literatura destaquen: Kerouac, Cassady,
Ginsberg i Burroughs. De fet “On the road” (A la carretera)
de Jack Kerouac és un manifest d'aquest moviment que anava en contra
dels valors tradicionals, puritans i els interessos més capitalistes dels EEUU.
Al mateix temps que defenia els ideals del poeta Walt Whitman a “Fulles
d'herba”. Doncs, al temps que corren, aquest moviment nord-americà és avui
en dia més vigent que no mai. Necessitem
d'aquelles maneres de ser, sentir i pensar dels moviments literaris i
filosòfics que ens apropen i enriqueixen veritablement, per tractar de donar
una solució als problemes de l'actual context social, polític i econòmic.
Al
capdavall, els moments presents els quals ens ha pertocat conviure són molts
difícils: retallades en sanitat, educació, crisi econòmica, de valors,
corrupció generalitzada, atur, salaris indignes, pressions laborals, etc. Però
al mateix temps vivim una època on la gent ha perdut els valors morals, venuts
a un capitalisme especulatiu salvatge i a les oligarquies dominants. Més de mig
segle després, pensem, la societat és més conformista que no mai. No cal ja que
ni parlem dels problemes de nostra llengua vernacla: tancament de mitjans de
comunicació, de línies d'ensenyament en valencià, desigualtats legislatives en
temes de drets lingüístics, etc. Sembla ser que aquesta crisi està servint per
a què els poders que ens malgovernen acaben amb tot allò que no els
agrada. Però, com escrigué T.H. Eliot: “es pot privar un poble de la
seua llengua, poden eliminar-la i poden implantar l'ensenyament d'una altra
llengua a les escoles, però si no s'ensenya a aquest poble a sentir en una
llengua diferent, no s'haurà extirpat mai l'antiga, que reapareixerà en la
poesia, vehicle del sentir.” Jugar entre el silenci i el misteri de la
paraula, també com a excusa per treballar per nostra llengua. Aquesta poesia
que té molt a veure amb l'expressió de sentiments i d'emocions. També com a la
reflexió de Carles Riba quan afirmava que la poesia (jo ho amplie a la
literatura en general i a la filosofia)
se li plantejava com una experiència, com un mètode de pensament i de
coneixement sobre si mateix i sobre el món i la realitat que ens envolta.
De primer
antuvi, també sabem que cap sistema econòmic ni polític seria vàlid. Perquè en
tot sistema hi ha un control per part d'uns líders dirigents amb tendències cap
els seus propis interessos i les conseqüents corrupteles generalitzades, que ja
bastant greument patim. A més, s'assumeix que tota esquerra és progressista,
quan no és així. Cap ideari de cap partit polític, de dretes ni esquerres, pot
representar completament els interessos i drets de tot un Poble. Hauríem de
tindre en compte la banalitat de la maldat, és a dir, no hi ha altra maldat que
la de l'ignorant que creu capcot en els seus dirigents als quals segueix sense
pensar. Deixant així de tenir la capacitat d'éssers humans passant a ser éssers
servils, llepaculs i tota una resta d'estomacs agraïts. Més valdria una
oligarquia il·lustrada que aquest sufragi universal que ens condemna a la
voluntat d'un poble inculte, manipulat i aborregat. D'altra banda, la
democràcia està segrestada. Si el significat etimològic grec de la paraula
democràcia és “el govern del poble”, no pot ser que aquest poder es cedesca
només una vegada cada quatre anys. Deixant-nos, així durant aquest temps, a la
voluntat dels oligarques dominants i corruptes. Fins i tot, la possibilitat de
fer referèndums no seria vàlida, ja que aquests serien teledirigits pel control
dels governs mitjançant els mitjans de comunicació, i del seu sistema mafiós i
panxacontent.
Quines
podrien ser, aleshores, les possibles solucions a tant de despropòsit?
L'educació, pensar el pensament, restaurar els valors, l'ideari Beat? “Trenquem
el camí establert per a seguir el camí de nostres desitjos” -Gregory
Corso. Rellegim Chomsky, Passolini, Pavese, Estellés, Fuster,
Dante, Camús, Sampedro, Kerouack, etc. Reinicialitzem la societat cap a un
nou lliurepensament, sense esclaus ni botxins de cap sistema, ni cap socialisme ni anarquisme teledirigit. Alguns
pensareu que som uns somiadors. Us direm, però, que no som els únics, com deia John
Lennon. Imaginem que algun dia tothom en tenim dels mateixos drets i
obligacions i que vivim en una societat veritablement justa i democràtica.
Mentrestant, com a venjança escrita i espill d'una esperança de la bellesa per
un futur més digne i just; llegim i escrivivim. En un principi, sembla
que no podem fer grans coses. Però amb l'aportació diària de cadascú
individualment amb nostres petits actes podem tractar de canviar el món i
fer-lo més just, habitable i solidari. Pensem alternatives; fem un cant a
l'alliberament derivat cap als moviments socials, el treballador, els
immigrants, la dona, els homosexuals, els catalanoparlants, és a dir, de totes
les minories i per l'ascens de nostra cultura pròpia i respecte, assertivitat,
empatia i tolerància per tota la resta. T'engresques amb nosaltres, doncs, a ser un
nou Beat home als països d'Ítaca del segle XXI?
ENRIC SANÇ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res