La pau polvoritzada quan em beses,
brutal,
sota la llengua.
.
IVAN BRULL
VIVA INQUIETUD
No saps per què
en el trampolí caus
d'inabastable pou.
El verd acrílic
és ple difuminat
en gris més negre.
Un cos feixuc,
guspires als teus ulls.
Al ventre cop de puny
aletejant et deixa
el seu brut bes.
Has vist l'infern,
però ara ja saps qui ets.
ENRIC SANÇ
Les hores concèntriques (2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res