Scribere scribendo, dicendo dicere disces...


Blog de l'escriptor ENRIC SANÇ (pseudònim literari d'Enric Sanz Hernández). Poeta i professor de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Llicenciat en Economia per la Universitat de València, l'École de Commerce du Solvay i l'Université Libre de Bruxelles. Diplomat especialitzat en Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves per l'ADEIT, Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València. (Més info a la biografia).

dimarts, 24 de desembre del 2013

En moviment

Parc Güell: obliqüitat modernista.

EN MOVIMENT

A la recerca de nous horitzons
canviem de lloc o de perspectiva.

El do de l'obliqüitat.

Imitació de naturalesa
harmònica?

L'únic cert és la mort.


ENRIC SANÇ


obliqüitat 


f. [LC] [MT] Qualitat d’oblic. 
f. [LC] [MT] Desviació major o menor de la perpendicularitat o del paral·lelisme. 

 [FIA] obliqüitat de l’eclíptica Angle que determinen el pla de l’eclíptica i el pla de l’equador celeste, equivalent a 23° 27′.


oblic -iqua 



adj. [LC] [MT] Que no és perpendicular ni paral·lel a un pla, a una recta, a una direcció, determinats. Dos eixos oblics entre ells. 

adj. [LC] Que obra, que s’executa, indirectament, per vies indirectes.

(Font: DIEC)


PS. L'obliqüitat modernista, imitació de la naturalesa harmònica? Mai no he entès que la terra no siga plana. Què tenia al cap el mestre Antoni Gaudí amb aquestes formes ondades i passeigs coberts amb columnes amb formes d'estalactites i arbres oblics?

Tot té un sentit,
i res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res