 |
| Paul Valéry (1871-1945) XXIV LE CIMÈTIERE MARIN
El vent s'aixeca! ... I cal que temptem el viure!
La immensitat de l'aire obre i tanca el meu llibre, l'onada en pols gosa brotar de les roques! Feu-vos fonedís, pàgines del tot enlluernades! Trenqueu-se, onades! Trenqueu-se aigües trempades aquest sostre tranquil on s'espicossaven els flocs*!
---
Le vent se lève!... Il faut tenter de vivre!
L'air immense ouvre et referme mon livre,
La vague en poudre ose jaillir des rocs!
Envolez-vous, pages tout éblouies!
Rompez, vagues! Rompez d'eaux réjouies
Ce toit tranquille où picoraient des focs!
PAUL VALÉRY: "Le cimetière marin". Editions Gallimard, Paris, 1922. (Trad. del francès, Enric Sanç, 2013)
*S'anomena floc a la vela de tallant de forma triangular que va envergada a un estai de proa. El caient de proa s'enverga a l'estai mitjançant garrutxos, mosquetons o mitjançant un mecanisme enrotllador. (Font i més info: http://ca.wikipedia.org/wiki/Floc)
|
dijous, 3 d’octubre del 2013
XXIV Le cimetière marin
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res